El passat 24 de febrer de 2022 es va celebrar l’acte de lectura de la tesi doctoral per part d’Alícia Daufí, amb una nota de Cum laude, a la Sala de Graus de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta tesi doctoral tracta sobre els balls de màscares en el teatre del Liceu.
Estem davant d’una fita molt important per l’arxiu històric de la nostra Societat en ser la primera tesi sobre el fons de l’arxiu, fet que posa en relleu la gran tasca duta a terme durant tots aquests anys.
A continuació poden llegir el resum de la tesi doctoral:
De la transgressió carnavalesca al silenci de la postguerra.
Estudi musical, social, cultural i econòmic dels balls de màscares al Gran Teatre del Liceu (1848-1936).
Alícia Daufí Muñoz
Els balls de màscares celebrats durant les temporades de carnaval van convertir-se en una de les festes més aclamades pel públic barceloní del segle XIX i primer terç del XX. Ja abans de la creació del Gran Teatre del Liceu, nombroses sales com la Llotja o la Patacada oferien aquestes festes per a la societat barcelonina. L’èxit era tan gran que només pocs mesos després de la inauguració del Gran Teatre del Liceu, el coliseu de la Rambla va començar a programar balls de carnaval. La història carnavalesca del teatre va estendre’s durant vuitanta-vuit anys: des de 1848 fins al 1936.
La tesi doctoral té per objectiu analitzar el fenomen dels balls de màscares celebrats al Gran Teatre del Liceu des d’un punt de vista musical, cultural, social i econòmic. Les connexions entre les festes carnavalesques i la literatura i les arts plàstiques ja reflecteixen la rellevància social que tenien els balls de màscares. Així mateix, la consulta de l’Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu també ha permès conèixer com es desenvolupava el dia a dia d’aquestes festes. L’estudi de la documentació econòmica també ha estat cabdal per entendre com funcionaven econòmicament aquestes festes: els balanços positius expliquen per què se celebraven balls anualment. Establir connexions amb capitals culturals com París i conèixer les memòries d’un compositor i intèrpret de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu també contribueixen a l’estudi d’aquest fenomen. Finalment, la confecció d’un inventari de les partitures de ballables conservades a l’arxiu ha permès fer una radiografia social i musical dels gustos de la societat barcelonina. Per altra banda, l’anàlisi musical de vint ballables ha contribuït a entendre com estan construïdes aquestes obres.
En definitiva, la recerca aquí presentada pretén omplir el buit del coneixement cultural, social i musical que ha existit fins a dia d’avui de tot el que fa referència als balls de màscares a Barcelona i, concretament, al Gran Teatre del Liceu.