skip to Main Content

Introducció a l'arxiu

Catalogació i digitalització de l'arxiu històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu

L’arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu està format per un extens i riquissím corpus documental, des de la fundació de la Societat el 1838, que conduí a la construcció del teatre i la seva inauguració el 1847, fins a la constitució del Consorci del Gran Teatre del Liceu, la temporada 1981-1982.

Comprèn més de 50.000 documents generats per l’activitat del teatre. Recull des de la construcció de l’edifici a partir del 1845, l’incendi i reconstrucció del 1861 i totes les reformes posteriors. S’hi troba un important i singular fons de partitures manuscrites. Es conserva tota la documentació administrativa, els llibrets de les representacions, fotografies d’època, plaques de vidre fotogràfiques, els 25 volums dels “llibres del Conserge” amb l’activitat diària des de 1862, projectes escenogràfics, cartells de les funcions, informes manuscrits únics sobre escenografia a Europa, plànols i documentació artística sobre contractació de músics i cantants.

En resum: és tota la història del teatre des de la seva fundació.

Estem davant d’unes col•leccions documentals que només posseeixen pocs teatres d’Europa. L’arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu és única a tot l’Estat espanyol, tant per extensió cronològica, continuïtat i riquesa.

El projecte ha de començar per la catalogació i la digitalització de les diferents sèries documentals. Ara per ara no existeix cap catàleg complert del fons, conservat durant anys per la Societat. És precís fer-ne la digitalització, no només per a la seva preservació, sinó també per a la seva difusió per Internet i per al seu estudi.

Els arxius i els catàlegs dels grans teatres europeus –Teatro alla Scala, teatro San Carlo de Nàpols, Royal Opera House de Londres– són consultables avui en dia per Internet. Aquests precedents s’han aconseguit a partir d’estudis finançats, des de fa pocs anys, per esponsoritzacions, com el Gruppo Bosch amb La Scala.

Objectiu immediat

El projecte derivat del conveni entre la Societat del G. T. del Liceu i la Universitat Autònoma de Barcelona té com a primer objectiu immediat l’apertura a tota la comunitat investigadora i als internautes en general, la consulta del catàleg i de les sèries documentals digitalitzades.

La difusió pública es farà des de la plataforma del Dipòsit Digital de Documents de la UAB, líder en el rànquing web de repositoris espanyols, segons dades elaborades pel Laboratorio de Cibermetría del CSIC. A nivell europeu, a partir d’una avaluació sobre 1.200 institucions de tot el món, el DDD de la UAB es troba en el lloc 8è.

Les singulars característiques del campus de la UAB, campus d’Excel•lència Internacional, possibilitarà el desenvolupament de diferents projectes d’investigació, vinculats amb Grups de Recerca de Qualitat que començaran a treballar des del principi en la catalogació de l’arxiu de la Societat. Entre aquests grups hem d’esmentar:

  • “Les músiques en les societats contemporànies, MUSC”
  • “Reconeixement de Formes i Anàlisi d’Imatges” (CVCr)
  • “Literatura Catalana Contemporània”
  • “Teatre Comparat Itàlia-Europa, “Teatre Sit”
  • “Arts Escèniques, GRAE”

A més a més, es comptarà amb l’assessorament de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents, i del Centre de Visió per Computador.

Objectius

El projecte va molt més enllà d’una simple catalogació i digitalització.

Hi han dos elements d’una important singularització, i que li atorgaran una projecció internacional de primer ordre. En primer lloc es farà un motor de recerca de metadades. Això permetrà recerques interactives, molt més enllà del que seria una simple base de dades. No serà només important la preservació, sinó un tipus “d’informació semàntica associada” –les metadades–, les quals permetran una interacció amb el contingut i una visualització amb simulacions d’escenografies en 3D, i amb hipervincles amb les partitures, amb fotografies o amb els noms de personatges.

Això serà prossible gràcies a la creació d’un equip interdisciplinar entre el Centre de Visió per Computador de la UAB i el seu grup DAG (Grup d’Anàlisi de Documents i Reconeixement de Formes), els quals treballen amb avançada tecnologia OCR, i el MUSC –grup amb reconeixement SGR per la Generalitat, especialitzat en la “Musica en les Societats Contemporànies”–.

El segon element de singularització és que el projecte, que comptarà amb un portal específic, estarà vinculat al projecte europeu EUROPEANA, liderat per la Università di Firenze. Això implica que l’Arxiu de la Societat del G. T. del Liceu s’obrirà a la plataforma de difusió cultural més important d’Europa, impulsada des dels organismes de govern europeus, i que comptarà amb suport per a aquesta difusió específica. Alhora, la col•laboració amb universitats europees és la garantia més important que el projecte tingui una difusió internacional de primer ordre.

Aquests projectes d’investigació donaran encara més projecció i alhora dotaran d’utilització de futur a les tasques de Digitalització. Per això, es fa necessària una planificació acurada. Caldrà una recopilació de les dades digitals de gran qualitat per a facilitar-ne la utilització en els diferents projectes, així com en les publicacions que se’n derivin, tant virtuals com en suport paper.

Estem obligats a assolir el primer objectiu en un temps relativament curt, estimat en dos anys per a la digitalització del fons. D’altra manera, la seva difusió per Internet i el desenvolupament dels projectes d’investigació i/o les publicacions se’ns veurien dificultats. Com estratègia tant de difusió com d’investigació, en comparació del procés que a la resta d’Europa s’està produint, creiem que seria negatiu que s’endarrerís la finalització de la primera fase.

El pla de treball es va establir en quatre fases que després es va ampliar a sis. A la primera es dissenyarà la base de dades central, i s’establiran els criteris de catalogació per a cada una de les sèries documentals. Hem creat un consell assessor que vetllarà per la qualitat i la coherència científica del procés.

La segona fase començarà per la catalogació dels dissenys escenogràfics, els llibrets i programes de mà, i les partitures. Un cop acabada la catalogació de cada bloc, es procedirà a la seva digitalizació.

La tercera fase comprendrà les sèries de fotografies, plaques de vidre, plànols i cartells, i objectes corporis.

La quarta fase comprendrà la documentació administrativa i el llibre del conserge.

La cinquena fase comprèn la digitalització de partitures, imatges, imatges de correspondència i de comptabilitat del segle XX i també material documental del segle XIX.

La sisena fase comprèn la digitalització de música de ballables, òperes manuscrites, particel·les d’òperes, documents d’administració del s. XX, programes de mà, i administració comptable del s. XX.

Consell Científic

El Consell Científic està format per:

  • Manuel Jorba (catedràtic emèrit de literatura catalana, UAB)
  • Ramon Alberch (director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents)
  • Josep Lladós (director del Centre de Visió per Computador)
  • Mireia Freixa (catedràtica d’Història de l’Art, UB)
  • Núria Santamaria (professora de literatura catalana, UAB)
  • Anna Vázquez (Institut del Teatre)
  • Bonaventura Bassegoda (vicerector de Transferència Social i Cultural, UAB)
  • Francesc Cortès (coordinador del grup de recerca “Les músiques en les societats contemporànies”)

Dimensions del fons a catalogar i digitalitzar:

  • Un total de 357 contenidors documentals, amb un volum aproximat de 18 m3.

Desglossats en una primera aproximació:

  • Cartells: 38
  • Dissenys escenogràfics: 79
  • Documents enquadernats: 295
  • Fotografies: 711
  • Plaques fotogràfiques sobre vidre: 617
  • Fulletons: 110
  • Fulls solts: 169
  • Il·lustracions: 30
  • Lligalls administratius: 600
  • Partitures: 633 (aproximadament 1.200.000 pàgines)
  • Programes de mà: 502
  • Plànols: 793
  • Àlbums: 5

Francesc Cortès
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament d’Art i de Musicologia
Coordinador del grup de recerca “Les músiques en les societats contemporànies”

Back To Top