skip to Main Content

Història

La història de la Societat del Gran Teatre del Liceu és la història mateixa del Teatre

La història de la Societat del Gran Teatre del Liceu és la història mateixa del Teatre i constitueix una mostra expressiva de la sensibilitat i vitalitat de la societat civil catalana.

Ja l’any 1837 es formà una societat amb 50 accions de 25 duros cadascuna amb l’objectiu de fer un teatre amb cessió de les seves llotges, que va rebre el nom de “Liceo Filarmónico Montesión”, i després els de “Liceo Filo-Dramático Barcelonés” i de “Liceo Filarmónico-Dramático de su Majestad la Reina Doña Isabel II”, definint-se “como sociedad de amigos reunidos para contribuir con sus bienes o caudales al desarrollo progresivo en esta ciudad del arte escénico en todas sus partes”.

Immediatament es va dedicar a l’ensenyament, constituint l’antecedent del Conservatori del Liceu; i, a partir de les Reials Ordres de 6 de març i 22 de maig de 1844, que establien la cessió del solar i edifici en runes del Convent de Trinitaris situat a la Rambla cantonada Sant Pau a canvi de l’antic de Montsió que s’estava ocupant, va fructificar el desig de construir el Teatre del Liceu.

La construcció del Teatre es va finançar inicialment mitjançant la constitució d’una “Sociedad de Construcción”, a la que es va aportar el solar dels Trinitaris per part del Liceu i 208.000 duros per part dels subscriptors actuals i futurs de la societat, els quals, a canvi dels capitals aportats, rebrien set setzenes parts de les llotges i butaques del teatre a construir, podent-se vendre lliurement i expedint-se el títol a favor de les persones que designés la Societat de Construcció.

L’obra s’acabà en temps rècord i la primera funció del Gran Teatre del Liceu va tenir lloc el 4 d’abril de 1847, festivitat de Pasqua.

Ja en funcionament el Teatre, i dissolta la Societat de Construcció, els antics accionistes es van independitzar del Conservatori i van fundar el 1854 la “Sociedad del Gran Teatro del Liceo”, l’objecte de la qual era l’explotació del Teatre.

Els incendis

El 9 d’abril de 1861, s’incendià el Teatre i la Societat el va reedificar per ella mateixa emprant la suma de 4.419.348,76 rals, obtenint el 1873 la inscripció de la plena propietat al seu nom i el 1965 la seva inscripció governamental com associació.

El 1980, les noves exigències de l’òpera, el ballet i la música van determinar la constitució del Consorci del Gran Teatre del Liceu, en el que es va integrar la Societat i al que es va cedir l’explotació del Teatre, mantenint-se la titularitat de la Societat, als socis de la qual se’ls reconeixia des del primer Reglament de la Societat del Gran Teatre del Liceu de 1855 la preferència a ocupar les llotges i butaques assignades i la lliure transmissibilitat de les mateixes.

El 31 de gener de 1994, es va incendiar novament el Gran Teatre del Liceu.

La reconstrucció

Ben aviat, la Societat del Gran Teatre del Liceu i el Consorci del Gran Teatre del Liceu, integrat per les Administracions interessades, van assolir l’acord que fes possible la reconstrucció del Teatre, en una mostra exemplar del tradicional esperit pactista de la societat catalana.

El 7 d’octubre de 1999, es va celebrar la funció inaugural del Teatre reconstruït.

Jurídicament, el gran pacte entre l’Administració i la societat civil que ha fet possible la realitat actual del Teatre es va plasmar fonamentalment en la cessió al Consorci del solar i edificacions subsistents, i de la indemnització que corresponia a la Societat per l’assegurança per ella subscrita, a canvi de la reconstrucció del Teatre a càrrec del Consorci i el reconeixement a favor dels socis de la Societat del Gran Teatre del Liceu d’un dret real de servitud personal sobre les llotges i butaques assignades a cadascun, inscribible en el Registre de la Propietat, lliurement transmissible i garantit expressament amb clàusula resolutòria, amb un contingut definit essencialment pel dret de preferència a utilitzar les llotges i butaques de la mateixa manera que abans de l’incendi, la gestió dels quals correspon a la Societat. Els acords entre el Consorci i la Societat de Gran Teatre del Liceu es van formalitzar en les escriptures públiques atorgades en 5 de juliol de 1994, de cessió, 12 de febrer de 1998, d’elevació a públic d’acords socials, i de 28 de desembre de 1999, de concreció del dret de servitud sobre certes llotges i butaques del Teatre.

Aquesta nova situació exigeix un emparament jurídic diferent, que permeti el paper de la Societat del Gran Teatre del Liceu com gestora dels drets reals que corresponen als seus socis sobre certes llotges i butaques, mantenint al mateix temps el seu objectiu històric i permanent de contribuir, sense afany de lucre, al desenvolupament de l’art escènic en el Gran Teatre del Liceu, en benefici de la societat, de Barcelona i de Catalunya.

Back To Top