Notícies

TOSCA



 
Us recordem que el proper dissabte, 8 de març de 2014, a les 20.00 hores, tindrà lloc l’estrena de l’òpera Tosca de G. Puccini.



Giacomo Puccini: Tosca

Tosca se situa a Roma, l’any 1800. Més exactament, els fets es produeixen durant les 18 hores que van de la tarda del 17 de juny a la matinada del dia següent. El context europeu és el de la confrontació entre les monarquies europees tradicionals i Napoleó, hereu de la Revolució Francesa. En l’argument de Tosca, aquestes dues  concepcions de la societat les encarnen dos personatges: el partidari de la Revolució Francesa, Angelotti i el reaccionari baró Scarpia, cap de la policia pontifícia. 
En el centre del text el que hi ha és l’amor que uneix la cantant Floria Tosca i el pintor Mario Cavaradossi i que Scarpia vol destruir. El policia, enamorat de Tosca, descobreix que l’amant de la cantant Cavaradossi ha ajudat a escapar al rebel Angelotti, un fet que converteix el pintor en un enemic de l’estat però també en el seu rival sexual. La venjança de Scarpia és el que desencadena el drama. En aquest retaule d’intrigues polítiques i de passions el que hi destaca és la figura de Tosca, la dona enamorada i vehement que s’afronta, a costa de la seva pròpia vida, a la corrupta crueltat del poder.     
El primer acte se situa davant del retaule que Cavaradossi pinta a Sant’Andrea della Valle, una església on Angelotti, pròfug,  s’ha refugiat. Quan arriba Tosca els dos amants es declaren el seu amor. Cavaradossi fuig de l’església per amagar Angelotti a casa seva. Scarpia ho descobreix i ordena detenir els dos sediciosos.
El segon acte se situa al despatx de Scarpia al Palau Farnese on s’està celebrant la suposada victòria contra els francesos. Scarpia fa anar Tosca al seu despatx, des d’on ella escolta els crits de Cavaradossi mentre el torturen. Quan queden sols, Tosca pacta amb Scarpia que, a canvi del seu cos, alliberi el pintor i els doni un salconduit per fugir de Roma. Scarpia simula que cedeix però, de fet, ordena l’execució del pintor. Tosca no se’n adona i quan ja té el salconduit a les mans, assassina Scarpia i fuig.
El tercer acte se situa al Castel Sant’Angelo on Cavaradossi, segur de la seva mort, canta el seu comiat a la vida. Quan arriba Tosca i li explica tot, els dos estan segurs de la seva imminent llibertat. Els policies, d’acord amb les ordres de Scarpia, afusellen Cavaradossi i Tosca, abans de caure en mans dels botxins, se suïcida.
Puccini creà per a Tosca una de les seves millors partitures, amb algunes de les àries més populars i vibrants del repertori, una excel•lent orquestració i un admirable sentit teatral en la línia del melodrama romàntic italià però amb aquelles escenes de gran violència dramàtica i musical característiques del verisme.

La dramatúrgia de Paco Azorín per a Tosca

Paco Azorín (Yecla, 1974) és un dels directors i escenògrafs més prestigiosos del país i ha obtingut molts premis per la seva activitat professional.
Per a la Tosca que s’estrena al Gran Teatre del Liceu, Paco Azorín ha dissenyat tant la dramatúrgia com el decorat. Per a cada acte ha creat una escenografia  diferent i específica que respon a la seva concepció de l’obra. Aquesta concepció consisteix a considerar Tosca com una obra construïda a partir d’un argument, emocionant i intrigant, per sota del qual hi ha uns sentiments i unes situacions que no es poden reduir a l’anècdota argumental perquè tenen un valor universal. És a dir, que expressen sentiments comuns a tots els homes de totes les èpoques. L’espectador se sent així, inicialment, atret per l’argument en aquest cas, per la barreja d’intriga política i de relacions amoroses entre els protagonistes però, gràcies a la dramatúrgia que hi aplica Azorín, aviat s’adonarà del sentit que això revela. L’argument és el canal conductor de la informació pròpiament dramàtica: la grandesa i la generositat de l’amor enfrontat a l’egoisme, immoral i cruel, del poderós. Per posar de relleu aquesta concepció de l’òpera, Azorín ha creat per al primer acte un espai realista  centrat en el gran retaule que està pintant Cavaradossi. El segon acte se situa darrera de l’altar on es troba el despatx de Scarpia.  Així l’escenografia ja no es realista Scarpia, evidentment, no té el despatx a l’església  sinó que té la funció  de mostrar el que hi ha darrera d’aquells rituals romans: la crueltat repressora i la lascívia de Scarpia. En el tercer acte, tots els elements referencials desapareixen: el retaule es converteix en un petit turó que fa de patíbul i en el centre del drama resta només l’amor i el poder que constitueixen el tema essencial d’aquesta òpera. 
Aquesta opció de Paco Azorín respon al que succeeix en qualsevol gran òpera i en qualsevol gran obra d’art, però no és habitual de veure-ho expressat explícitament sobre l’escenari. Per això aquesta nova producció del Liceu, ens ofereix una oportunitat molt valuosa no només per valorar la trama de Tosca sinó per experimentar també el seu sentit.


En aquesta òpera contarem amb la direcció musical del mestre Paolo Carignani i amb les veus de Sondra Radvanovsky/Martina Serafin/Fiorenza Cedolins, Riccardo Massi/Jorge de León/Alfred Kim, Ambrogio Maestri/Scott Hendricks/Vittorio Vitelli, Vladimir Baykov/Alessandro Guerzoni, Valeriano Lanchas, Francisco Vas/José Manuel Zapata, Manel Esteve, Dimitar Darlev/Pierpaolo Palloni i Elena Copons. També contarem amb l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu i amb el Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.


Aquesta òpera també es representarà els següents dies:

11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 21, 21, 22 i 25 de març de 2014 a les 20h
9 de març de 2014 a les 18h
23 de març de 2014 a les 17h